Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.
1. En oracions explicatives
En general s'usa el pronom relatiu que en les oracions [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas dequè i que.
S'escriu què, quès en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
, cal evitar:
El testimoni diu haver-se topat amb dos homes
Els directius diuen saber quines mesures cal prendre
L'artista explica haver crescut en un ambient de misèria
i cal dir:
El testimoni diu que es va topar amb dos homes
Els directius diuen que saben quines mesures cal prendre
L'artista [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).
En aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles [...]
anys que estan casats.
Ja han passat quaranta anys des que es van casar. (i no Ja van quaranta anys de casats.)
Tampoc no són adequades les estructures en el que va de + expressió temporal ni en el que portem de + expressió temporal (en el que va de mes, en el que portem d'any, en el que va de segle [...]